El passat dijous vam celebrar el ple ordinari d’abril. Podria haver passat com un ple més, on l’alcalde segueix utilitzant la seua cadira a manera de trinxera, cada vegada més menuda. Però, va suposar un punt d’inflexió entre les relacions de Compromís pel Verger i el PSPV local.
Un dels símptomes que l’acció de govern està a les últimes és la quantitat d’assumptes que es porten al ple. I per part de l’executiu sols es va dur dos informes que s’han de passar de manera protocol·lària, simplement per donar compte.
Aquests eren els informes anuals sobre el control intern del 2019 i 2020. I són prou indicatiu de què va malament. En ells es detalla que no es planifiquen les contractacions, ni es tramiten com toca els procediments de contractes menors. També alerta sobre les contractacions temporals, i les hores extres, totalment descontrolades. I totes i tots sabem quin és el problema: hui l’ajuntament és l’exèrcit de Pancho Villa, on cadascú fa la guerra pel seu compte mirant que els esguite el menys possible les empastrades de l’alcalde.
Despés vam aprovar una moció del psoe per tal que vacunen a protecció civil.
Seguidament també es va aprovar per unanimitat la nostra proposta per tal de demanar a l’Ajuntament d’Ondara que retire la direcció prohibida del camí de l’Alberca. Aquest tall ha suposat un greuge per a totes i tots els veïns del Verger. Perquè posar senyals o pintar 4 ratlles en l’asfalt no fa res per la mobilitat ni el medi ambient, sols per a fer-se la foto. I és per això que hem encomanat al govern del Verger que es dirigisca al d’Ondara per tal de demanar que s’acabe amb aquest desficaci. I ho vam haver de demanar nosaltres perquè al PSPV ni se’ls hi havia ocorregut.
I després d’aquesta escassetat d’assumptes vam passar a les preguntes, on va quedar palés l’esgotament del govern.
EL primer que vam preguntar és per la llum. Vam poder constatar que el govern del PSPV segueix sense fer RES respecte de l’enllumenat públic. Van reconéixer que els fanals s’encenen més tard del que toca i que hi ha talls constants, però que estan “estudiant”. Doncs bé, vam demanar els números d’expedient de les sancions i resulta que no han obert cap. S’excusen en què la fi del contracte suposaria un milió d’euros per a l’ajuntament, però no és per ací per on es comença. Si no són capaços de sancionar a l’empresa per incomplir, o són uns incompetents o tenen alguna mena de complicitat amb l’empresa.
També vam preguntar per l’abandó de les voreres, plenes d’herba. L’excusa era que havia plogut molt i no podien tirar herbicida. Sempre hi ha excuses. Per a tot.
Respecte de les festes tampoc hi ha cap previsió, encara és prompte, però, hem de ser cautelosos i mirar primer per la salut i la situació sanitària.
De la reforma del centre social, no se sap res. Tocaria haver començat ja, però encara no han enviat els projectes a Diputació. Una mostra més de deixadesa.
Com no, vam preguntar per la polèmica del campus de futbol. En això l’alcalde sí que sap pegar patada a la pilota. S’inventa normes per a poder autoritzar-lo, sense cap procediment i el més greu, sense informar a conselleria de Sanitat. Us imagineu si hi haguera hagut un focus de contagi? El regidor d’esports, a qui es va ignorar, a ell i als tècnics, va baixar el cap i es va plegar als arguments del Sr. Coll. Com ja és sabut, l’alcalde mai s’ha pres seriosament aquesta pandèmia, passant de tota restricció. Això sí, vacunat el primer. La resta del poble, que s’apanye.
I en això arribem al punt del qual parlàvem. A la síndrome d’Estocolm que de sobte els ha agafat als regidors del PSPV. Els vam preguntar individualment a cadascú les següents preguntes: “es troba vosté còmoda amb el Sr. Coll al capdavant de l’Ajuntament? Veu la seua tasca depreciada o impedida per la presència d’aquest? Demana vosté la dimissió del Sr. Coll com a alcalde del Verger?”
Ens van sorprendre en una contestació conjunta, on venien a dir que ells estaven ací per vocació, que l’oposició ho havia posat difícil i que els féiem la pinça amb el PP. I que la dimissió és un tema personal. I perquè ens sorprén aquesta contestació? Perquè en les nombroses reunions que hem tingut sense l’alcalde els tres grups (en algunes hem estat presents els deu regidors) s’han manifestat de manera totalment contrària. Sabem, perquè així se’ns ha traslladat, que la situació és insostenible, que els regidors estan farts, que hi ha baralles constants i que pensen que no hi ha capità al davant.
És per això que vam fer aquestes preguntes, per tal que feren públic el que tantes vegades ens han dit. Nosaltres hem sigut pacients i hem respectat els seus temps, que han demanat per tal de forçar la dimissió. Per això ens pareix tan sorprenent aquesta reacció: paeixen de la síndrome d’Estocolm. Han passat de ser ostatges a defensar el seu captor. I ara busquen responsabilitats fora. Estàvem d’acord tota la corporació que així no es podia seguir, però han triat el camí de clavar-se a la trinxera, cada vegada més menuda, de l’alcalde.
I el que és pitjor, han traït la confiança que teníem, les complicitats que havíem teixit. Que no parlen de l’interés pel poble quan han triat Ximo per davant de tot. Així que moralines cap ni una. Segueixen tirant a esquena del poble, i lligats a un cadàver polític. Quan faça massa olor ja serà tard.
I com no, al protagonista d’aquesta tragicomèdia li vam recordar que no té la confiança ni del Psoe, ni del ple ni del poble, que se n’anara ja a casa. I ens ix atacant el nostre portaveu per la seua tasca a la FVMP, i diguen un compendi d’auto elogis patètics. Compta amb quatre ostatges que li donen oxigen per seguir i la seua egolatria. I a l’espera d’una moció per a fer-se màrtir de les ferides que ell sol s’ha fet. Això també busquen els seus: que nosaltres els fem la feina bruta, donat que ells no han tingut mai el coratge, i pel que es veu ara, la voluntat per fer-ho.
No podem acabar l’escrit sense fer referència al prec del Partit popular respecte de la misogínia que utilitza l’alcalde cap a la seua portaveu. De nou, els seus, després de tant de cartell i tanta polèmica s’han posat de perfil, fent com si no anara amb ells la cosa i que, al més pur estil masclista, no és per a tant.
Doncs a això ha quedat reduït el govern del PSPV: un erm on cadascú mira d’embrutar-se el mínim possible, demanant a crits ser alliberats, però al mateix temps taponant l’entrada, no siga que a la fi es destape tota la farsa.